L’Audiència Nacional envia la querella de Mas a Barcelona, els Sumarroca esperen un recurs a Madrid i la causa d’Andorra continua obstaculitzada
Font:
Autor: Martí Odriozola i Marcé
Publicat el: 10 de maig de 2026
Investigar judicialment l’operació Catalunya s’ha convertit en una utopia. En els últims anys, víctimes de la policia patriòtica han fet mans i mànigues per dur als tribunals la cúpula de les clavegueres de l’Estat, però han xocat permanentment contra una paret. La resposta sempre ha sigut la mateixa: els fets no són delicte i es basen en notícies de premsa, malgrat els eloqüents àudios que en donen fe. En les últimes setmanes, però, s’han obert dues finestres d’oportunitat, tot i que les possibilitats que prosperi una investigació continuen sent escasses. De fet, fins ara, l’únic condemnat per l’operació Catalunya ha estat Eugenio Pino, que va ser director adjunt operatiu (DAO) de la policia espanyola, pel famós USB del fill gran de Jordi Pujol.
Les cinc branques obertes
1. Artur Mas
Fa vint dies, l’expresident de la Generalitat va rebre una bona notícia: l’Audiència Nacional esmenava el jutge Antonio Piña i enviava a Barcelona la querella que havia presentat contra Jorge Fernández Díaz i María Dolores de Cospedal per l’operació Catalunya i per l’espionatge amb Pegasus. Inicialment, el juliol del 2025, el jutjat número 31 de Barcelona l’havia inadmès al·legant que no era competent per investigar-ho. Després que l’Audiència de Barcelona ho confirmés, Mas va enviar-la a Madrid. I, amb el mateix argument, ara fa el viatge de tornada cap a la capital catalana. La següent decisió l’haurà de prendre un jutge de Barcelona.
2. BPA
L’altre moviment que hi ha hagut els últims dies ha tingut lloc a l’Audiència de Madrid, que va estimar un recurs dels germans Cierco –expropietaris de la Banca Privada d’Andorra– després que el jutjat número 27 de Madrid els tanqués la porta. Havien presentat una querella per les coaccions i amenaces de la policia espanyola que van patir per proporcionar informació bancària de dirigents independentistes i que va acabar amb l’enfonsament de la BPA. Ara han registrat una nova querella a l’Audiència Nacional centrada en la Xarxa de Control de Delictes Financers (FinCEN) dels Estats Units per descobrir quina documentació falsa es va fer servir per ensorrar el banc, i estan a l’espera de saber el veredicte del jutge sobre si supera el primer filtre. Fa temps hi va haver una altra querella de Joan Pau Miquel, que era conseller delegat de la BPA, que no va prosperar.
3. Les quatre querelles de la família Sumarroca
La família Sumarroca ha presentat quatre querelles en quatre anys. El periple judicial va començar el setembre del 2022 amb una querella contra Alicia Sánchez-Camacho al Tribunal Suprem, que hi va tancar la porta dient que feia “elucubracions i conjectures” i va remetre-la a l’Audiència Nacional. Però el jutge Manuel García-Castellón se’ls va treure de sobre el febrer del 2023 al·legant que no hi havia connexió amb el cas Villarejo. Tot seguit, els Sumarroca van dirigir-se als jutjats de Madrid: la tercera querella va caure al jutjat número 10, que va inhibir-se a favor de l’Audiència Nacional. “Veníem d’allà, era desesperant”, recorden fonts jurídiques a l’ARA.
L’Audiència Nacional li va tornar la pilota i, deu mesos després d’iniciar el camí, el jutge madrileny va barrar el pas a la querella. Després de les revelacions de Marcelino Martín Blas al Congrés i la documentació que va aportar, van presentar la quarta: va saltar d’un jutjat a un altre i el mateix jutge va tornar-se a negar a investigar-ho tant al juliol com al desembre. L’últim –i exigu– bri d’esperança que mantenen és el recurs d’apel·lació que van presentar i sobre el qual l’Audiència de Madrid està deliberant des de mitjans d’abril.
4. La causa d’Andorra
Un lloc on sí que s’està investigant és a Andorra des de fa vuit anys. Però també ha topat amb els bastons a les rodes de la justícia espanyola. Continua en punt mort perquè els jutjats de Madrid s’han negat a autoritzar les comissions rogatòries que va sol·licitar la jutgessa andorrana. Va ser el juny del 2022 quan la justícia del país pirinenc va imputar Mariano Rajoy, Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro. Dos anys més tard, l’Audiència de Madrid va rebutjar les comissions rogatòries i va instar la jutgessa a tornar-les a enviar. Ara la querella està a l’espera que els jutjats madrilenys es tornin a pronunciar. Podria haver-ho fet i que no s’hagués notificat, però els impulsors de la querella diuen a l’ARA que no en tenen constància.
5. Un detectiu de Método 3
La darrera investigació que encara no s’ha embarrancat és la querella que va presentar Francisco Marco, detectiu de Método 3. El jutge Joaquín Aguirre –el de la suposada trama russa del Procés– va començar a investigar i va imputar Villarejo l’abril del 2024. Posteriorment, ho va arxivar i la jutgessa que li va prendre el relleu quan es va jubilar va tornar a donar-hi carpetada. Ara està pendent un recurs d’apel·lació del novembre del 2025. Prèviament, els fets s’havien investigat a l’Audiència Nacional, on Villarejo va arribar a declarar, però la causa també va acabar naufragant.
Cinc causes que s’han tancat
1. Sandro Rosell
La querella de l’expresident del Barça va ser la primera que es va admetre a tràmit. El jutjat número 13 de Madrid va imputar, entre altres, Villarejo el febrer del 2023 i el comissari jubilat va arribar a declarar. Ara bé, nou mesos després va tancar la investigació, que va quedar enterrada definitivament poc després. Fonts jurídiques consultades per l’ARA creuen que inicialment va prosperar perquè no anava contra polítics, i això va permetre que superés el primer filtre. Però no va acabar servint de res.
2. Jaume Giró
L’exconseller d’Economia també va portar el seu cas als tribunals. Primer va presentar una denúncia a la Fiscalia de Barcelona, que ho va remetre al Suprem sense èxit. Més endavant, va presentar una querella a l’Audiència Nacional, però no va ser admesa a tràmit. El novembre del 2023 va quedar enterrada.
3. Narciso Ortega
L’excap de la Policia Nacional a Catalunya va viure el mateix procés. Va acudir primer a la Fiscalia i després va presentar una querella als tribunals. Però tampoc va tenir sort.
4. Xavier Trias
L’exalcalde de Barcelona va querellar-se contra la policia patriòtica per inventar-se que tenia comptes a Suïssa, però la querella no va arribar ni a caminar i el desembre del 2016 va quedar en paper mullat. Fa un any, va anunciar que es tornaria a querellar per l’espionatge que havia patit, però finalment va fer marxa enrere veient que estava abocat al fracàs.
5. Martín Rodríguez Sol
Qui va ser fiscal superior de Catalunya també va aconseguir que es posés la lupa en les suposades maniobres de la cúpula de la Policia Nacional contra ell. El gener del 2024 la Fiscalia va obrir una investigació, però també va tenir una vida molt efímera: la va tancar l’abril del 2024 i va quedar en no res.