L’Audiència Nacional espanyola ha deixat la justícia andorrana en ridícul i ha desautoritzat, de dalt a baix, la duríssima condemna del Tribunal de Corts, dictada l’any passat, contra 18 exdirectius i empleats de la Banca Privada d’Andorra (BPA) per l’anomenat cas Gao Ping. En una sentència emesa aquest dilluns, el tribunal presidit pel magistrat José Ricardo de Prada (el mateix del judici del cas Pujol) exonera l’empresari valencià Rafael Pallardó d’entrar a la presó i només el condemna a pagar una multa de 4.680 euros. A més, li aixeca tots els embargaments i mesures cautelars que se li van imposar arran de la seva detenció, l’any 2012.
Font:
Autor: J.Reixach
Publicat el: 15 de juliol de 2026
La situació és abracadabrant. La BPA va ser intervinguda i liquidada i un total de 18 exdirectius i exempleats del banc van ser condemnats a 84 anys de presó i a 66 milions de multes per un mateix cas que a Espanya s’ha saldat amb una irrisòria sanció de 4.680 euros. També resulta increïble que en el maratonià judici celebrat al Tribunal de Corts, Rafael Pallardó ni va ser imputat ni tan sols va comparèixer com a testimoni, quan ell va ser l’inductor de la causa! Increïble!
Merda fins al coll i més amunt
Des del moment que la justícia andorrana va decidir portar a judici oral el cas Gao Ping, les veus jurídiques més assenyades ja van posar en relleu la flagrant incongruència: si el delicte en origen que va provocar l’obertura d’aquesta causa es va produir a Espanya, el més lògic i sensat hauria estat que el Tribunal de Corts d’Andorra s’hagués esperat a que el cas hagués estat jutjat i sentenciat a Espanya abans de començar el judici.
Però no. En un acte de temeritat sense precedents, els magistrats Enric Anglada, Concepció Barón i Jacques Richiardi -pressionats per la Fiscalia- van decidir tirar pel dret i van jutjar a Andorra un cas que encara no havia estat jutjat a Espanya. Ara, l’Audiència Nacional ha dictat sentència sobre el principal protagonista de la derivada andorrana del cas Gao Ping, Rafael Pallardó -que ha arribat a un pacte de conformitat amb la Fiscalia espanyola-, i, a la vista del resultat, es pot dir que la justícia del Principat, amb les seves exorbitants condemnes, ha quedat emmerdada fins al coll i més amunt.
Només declaraven el 10%
Aquest escàndol va esclatar, amb grans escarafalls mediàtics, el 16 d’octubre de l’any 2012, amb una batuda policial ordenada per la Fiscalia Anticorrupció i l’Audiència Nacional, que va tenir el seu epicentre en el polígon Cobo Calleja de Fuenlabrada (Madrid), on hi ha una gran concentració de negocis regentats per xinesos. En total, es va procedir a la detenció de més de 100 persones, entre les quals Rafael Pallardó, que va ser enviat a la presó.
Segons recull la sentència de l’Audiència Nacional, a la qual ha tingut accés LA VALIRA, el nus del cas és molt senzill d’explicar: durant anys, un grup d’empresaris xinesos, dirigits per Gao Ping (que no tenia cap compte a Andorra), es van dedicar a falsificar descaradament el volum i el valor de les importacions que feien de la Xina. Només declaraven a les duanes espanyoles el 10% de l’import real de les mercaderies i això els obligava a portar una doble comptabilitat (A i B).
A més, a través de la xarxa de comerços als quals subministraven les mercaderies, es generava una enorme i permanent bossa de diners negres sense justificar -uns 300 milions d’euros anuals-, perpetrant un colossal frau fiscal.
Muntanyes de diners negres
El gran problema de la trama dirigida per Gao Ping era donar sortida a aquesta gran massa de diners en efectiu que acumulava. Una part es dedicava a fer préstecs, amb forts interessos, a altres empresaris xinesos radicats a Espanya. Si no pagaven, se’ls pressionava de males maneres perquè ho fessin. Però la gran majoria de diners es feia arribar d’estranquis a la Xina.
Com? Gao Ping i els seus lloctinents se les van pensar totes per traslladar aquestes muntanyes de diners a la Xina. Van fer servir “correus” humans que volaven al país asiàtic carregats de diners. Van comprar agències de canvi de divises per camuflar les transferències. Van utilitzar 3.500 passaports de ciutadans xinesos per fer transferències, com si fossin remeses individuals, a través d’empreses com Western Union, Coinstar Money Transfer o Moneygram. També van intentar fer aquesta operativa des de Portugal, França, Itàlia i la República Txeca.
Nombrosos bancs implicats
A través de camioners, feien arribar grans sumes de diners en efectiu a Hongria, on hi operava la sucursal d’un banc xinès. A Espanya, van utilitzar els serveis de CaixaBank, Bankia, Ibercaja, Santander… per transferir grans enviaments de diners a la Xina. També comptaven amb la complicitat de Jorge Torner, executiu del banc francès Crédit Agricole a Madrid; de François Leiser, de l’HSBC de Ginebra; de Josef Bashe, de la Mora Banc a Zuric; del banc Lombard Odier Darier Hertsch & Cie de Ginebra… per canalitzar aquests diners d’estranquis. Cap d’aquests bancs ni cap dels seus empleats no han estat perseguits judicialment.
Aquestes operacions de transferència massiva dels diners negres del clan Gao Ping a la Xina estaven compensades amb una comissió del 2-3%, fet que va atraure nombrosos aventurers i oportunistes, que n’estaven al corrent, a fer tractes amb els xinesos. Destaca, en aquest sentit, un grup de jueus, encapçalat per Isaac Cohen i Mesod Muyal, que van fer un bon negoci amb les comissions que pagaven els xinesos per encobrir les transferències dels diners negres. Cap d’ells no ha estat imputat per l’Audiència Nacional, malgrat les nombroses proves recollides per la policia.
Segons relata la sentència, l’empresari Rafael Pallardó va entrar en contacte amb aquesta trama d’evasió de diners a través de Malka Maman Levy (“la Neboda”), del grup dels jueus. Ell els va oferir una nova via per transferir els diners cap a la Xina: els bancs d’Andorra, on aleshores no estava penalitzat el delicte fiscal.
15 comptes en quatre bancs andorrans
Els Pallardó, pare i fill, que es dedicaven al negoci de la marroquineria tenien, des de feia 40 anys, comptes xifrats i dipòsits a Andorra, com feien milers d’empresaris i ciutadans espanyols per evitar pagar impostos.
Arran de la detenció de Rafael Pallardó l’any 2012 i de la documentació que se li va confiscar, l’Audiència Nacional va instar una comissió rogatòria internacional (CRI) a Andorra, seguint el rastre dels diners negres del grup encapçalat per Gao Ping. La batlle Núria Garcia Val va tramitar aquesta CRI i va demanar a la policia que rastregés els comptes dels Pallardó a Andorra.
El resultat d’aquesta investigació va demostrar que aquests empresaris valencians, pare i fill, tenien 15 comptes a quatre entitats bancàries del Principat. Concretament:
- Cinc comptes a Mora Banc, el primer dels quals va ser obert l’any 1989. El seu gestor era J.A. Bellido, que figurava en l’agenda comissada per la Fiscalia a Rafael Pallardó, però que no ha estat encausat, ni a Andorra ni a Espanya.
- Tres comptes a Crèdit Andorrà, el primer obert l’any 1991
- Cinc comptes a la BPA, el primer obert l’any 2008
- Dos comptes a l’Andbank, el primer obert l’any 2007
L’informe de la policia andorrana també precisa que a través del compte obert l’any 2007 per Rafael Pallardó a l’Andbank es van fer 24 transferències a la Xina, per un import de 2,4 milions d’euros. Aquestes transferències es feien, sistemàticament, dies després que l’empresari fes importants ingressos de diners en efectiu en aquest compte.
A conseqüència d’aquesta investigació, la batlle Núria Garcia Val va decidir bloquejar els comptes dels Pallardó i va procedir a la seva imputació. Curiosament, però, aquest procediment judicial ha quedat “oblidat” a la Batllia.
Els aparatosos i continuats moviments en efectiu que feia Rafael Pallardó a l’Andbank van portar aquesta entitat bancària a tancar-li l’operativa. El mateix va fer la BPA, que l’any 2011 -un any abans que esclatés el cas Gao Ping- va decidir cancel·lar les seves relacions amb aquest empresari.
Peça secundària
Rafael Pallardó era una peça més -no la principal- de la gran i complexa xarxa ordida pels xinesos de Fuenlabrada per evadir els seus enormes beneficis comercials de diners negres, calculats en més de 1.000 milions d’euros. Aquest empresari també hi va involucrar amics i familiars, com l’actor Nacho Vidal, que va canalitzar transferències a la Xina a través d’un empresari de la indústria del “porno” dels Estats Units, amb el qual tenia relacions.
En tota aquesta gran trama d’evasió fiscal, la BPA hi va tenir, com veiem, un paper petit i secundari. En total, Rafael Pallardó hi va ingressar 38 milions d’euros entre els anys 2008-11, sempre amb el suport de suposades factures. Però la “mala sort” va ser que la Fiscalia Anticorrupció, a la vegada que investigava Gao Ping i els seus còmplices, també estava immersa en aquell moment en una altra operació de gran abast polític: la investigació de la fortuna de la família Pujol i el finançament il·legal de Convergència Democràtica (3%), en plena època de l’embat independentista a Catalunya.
La fatal confusió dels fiscals
Als fiscals José Grinda, Fernando Bermejo i Juan José de Rosa els va semblar que se’ls havia “aparegut la Verge” quan, analitzant l’agenda confiscada a Rafael Pallardó, arran de la seva detenció pel cas Gao Ping, es van trobar unes anotacions amb les sigles “JP” i el nom de “Marta”, acompanyades d’apunts comptables. Això els va obnubilar: “JP” era Jordi Pujol? “Marta” era Marta Ferrusola?
No: com es va poder aclarir després, “JP” era Joan Pau Miquel, exconseller delegat de la BPA; i “Marta”, la seva secretària (no oblidem que Rafael Pallardó havia estat client de la BPA fins a l’any 2011). Aquesta confusió dels fiscals anticorrupció espanyols va ser letal per l’esdevenidor de Joan Pau Miquel, de la BPA i dels seus exdirectius i empleats.
La BPA no va ser l’únic banc utilitzat pel grup de Gao Ping per enviar els diners negres del frau fiscal generats a Espanya a la Xina: també ho van fer, durant anys, a través de l’Andbank, Mora Banc, CaixaBank, Bankinter, Ibercaja, Santander, Crédit Agricole, HSBC, Lombard Odier.., però només la BPA en va pagar les conseqüències, cruels i absurdament injustes.
La complicitat de José Grinda i Alfons Alberca
Va ser el fiscal José Grinda qui va pressionar Rafael Pallardó perquè es traslladés a Andorra per declarar davant l’aleshores fiscal general Alfons Alberca sobre el contingut de la seva agenda. Això és el que va desencadenar la immediata detenció de Joan-Pau Miquel -va estar gairebé dos anys tancat a la Comella- i l’obertura de la peça andorrana del cas Gao Ping.
L’esperpèntic disbarat jurídic que s’ha perpetrat a Andorra amb el procés i condemna dels 18 exdirectius i exempleats de la BPA no s’entén sense l’estreta complicitat que José Grinda va establir amb Alfons Alberca, que actuava a les seves ordres com un gosset, i sense la lògica monstruosa i diabòlica que es va covar en els despatxos del ministeri de l’Interior i de la Moncloa, a Madrid: ja que el FinCEN va fer el “favor” de provocar la confiscació de la BPA, el 10 de març del 2015, per obtenir així els comptes de la família Pujol, calia “vestir” aquesta aberració amb un procés judicial inquisitorial i amb una condemna aterridora que impactés, per la seva desmesurada contundència, l’opinió pública andorrana i espanyola.
Declaració “voluntària”
És important fixar-nos en el calendari. L’Audiència Nacional espanyola va desmantellar la trama de Gao Ping l’any 2012. Seguint la pista dels diners negres, va instar una CRI a Andorra l’any 2013 i l’any 2014 la policia andorrana va lliurar el detallat informe sobre els comptes dels Pallardó al Principat, que implicava Mora Banc, Crèdit Andorrà, la BPA i l’Andbank.
Després de la nota del FinCen del 10 de març del 2015, on es denunciaven les pràctiques financeres irregulars de la BPA, Rafael Pallardó, que estava en llibertat provisional, va fer una declaració “voluntària” a la Fiscalia andorrana on va explicar les operacions d’evasió de diners de la trama xinesa de Gao Ping que havia fet a través d’aquesta entitat bancària. Aquesta declaració va ser el desencadenant de la causa judicial contra la BPA i va servir de base al fiscal general, Alfons Alberca, i a la batlle Canòlic Mingorance per detenir i enviar a la presó l’exconseller delegat de la BPA, Joan Pau Miquel.
Querella contra els fiscals
L’any 2016, Rafael Pallardó es va retractar d’aquesta declaració davant la Fiscalia andorrana i va afirmar que l’havia feta “pressionat” i “manipulat” pels fiscals espanyols, contra els quals va presentar una querella criminal, que posteriorment va ser arxivada. En tot cas, Rafael Pallardó va ser qui va focalitzar l’escàndol de l’evasió fiscal del grup de Gao Ping en la BPA, amagant el paper cabdal que també hi va jugar l’Andbank i la complicitat de Mora Banc i Crèdit Andorrà en les seves activitats d’evasió fiscal, segons demostra l’informe de la policia andorrana de l’any 2014.
Pena reduïda al mínim
El relat que s’ha construït i venut a Andorra sobre les maldats de la BPA i la suposada gravetat de la seva implicació en el cas Gao Ping no s’aguanta per enlloc. En el seu escrit d’acusació, la Fiscalia demanava 15 anys de presó contra Rafael Pallardó. Però, després de negociar amb la Fiscalia, la condemna, ratificada ara per l’Audiència Nacional, ha quedat reduïda al mínim:
- Una pena de presó d’un any i inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna pel delicte de pertinença a una organització criminal. Però la pena de presó se suspèn per la pena de multa de 24 mesos a raó d’una quota diària de 4 euros (2.880 euros).
- Pel delicte de blanqueig de capitals, ha estat condemnat a una pena de presó de 3 mesos i inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna, i multa 5.000.000 euros, multa que se substitueix per una responsabilitat personal subsidiària de 3 mesos de privació de llibertat. La pena de presó se substitueix també per la pena de multa de 6 mesos a raó d’una quota diària de 4 euros (720 euros).
- I, finalment, pel delicte continuat de falsedat en document, una pena de 3 mesos de presó i multa de 3 mesos a raó d’una quota diària de 4 euros (360 euros), amb la responsabilitat personal subsidiària de 10 dies de privació de llibertat (art 53.2 CP). La pena de presó se substitueix per una multa de 6 mesos a raó d’una quota diària de 4 euros (720 euros).
Tot plegat, doncs, 4.680 euros de multes a canvi de no entrar a la presó, que suma un any i sis mesos -per tant, no será engarjolat- i se l’exonera de la multa pels diners blanquejats. Rafael Pallardó, l’home que va provocar la detenció i l’empresonament de Joan Pau Miquel i l’obertura del primer macrojudici contra la BPA ha sortit “de rositas” del cas Gao Ping. De 15 anys de presó a 0.
Objectiu acomplert
La mateixa Fiscalia Anticorrupció que va pressionar i manipular Rafael Pallardó perquè denunciés la BPA -que l’havia expulsat com a client-, ha pactat amb ell una condemna ridícula, en proporció a totes les atrocitats que va provocar a Andorra amb la seva declaració.
Però és que l’objectiu primordial de l’operació que perseguia la Fiscalia Anticorrupció i el Govern de Mariano Rajoy ja s’ha acomplert: processar i jutjar l’expresident de la Generalitat i la seva família i, de pas, desmobilitzar l’independentisme, com així ha estat. Per tant, Rafael Pallardó ha deixat de tenir interès.
La presa de pèl és monumental. El cas Gao Ping només va ser l’excusa per encobrir i justificar la barrabassada de la intervenció de la BPA, com acaba de demostrar l’Audiència Nacional amb la seva sentència.