Els “cervells” de la confiscació de la BPA, com a sistema expeditiu per aconseguir els comptes de la família Pujol a Andorra, han desfilat aquesta setmana per l’Audiència Nacional espanyola per la seva involucració en un altre sonat episodi de “guerra bruta” de les “clavegueres policials” del Govern del PP de Mariano Rajoy: el cas Kitchen, d’espionatge i assetjament a l’extresorer del PP, Luis Bárcenas.
Font:
Autor:
Publicat el: 29 de maig de 2026
El cas Kitchen i el cas BPA estan estretament interelacionats. Ambdós es van produir entre els anys 2013-15, durant el període en què Jorge Fernández Díaz va estar al capdavant del ministeri de l’Interior. Molts dels imputats judicialment també són els mateixos: Jorge Fernández Díaz, Francisco Martínez, Ignacio Cosidó i els policies José Manuel Villarejo, Eugenio Pino, Bonifacio Díez Sevillano i Marcelino Martín Blas, amb l’ombra de Mariano Rajoy i de l’exsecretària general del PP, María Dolores de Cospedal, entre bambolines.
Amb una diferència substancial: el cas Kitchen -peça separada del macrosumari Tàndem- es va començar a instruir l’any 2018 i ara s’està fent el judici oral, vuit anys després. En canvi, la querella presentada per l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) a la Batllia contra la màfia político-policial que va provocar la confiscació de la BPA es va presentar l’any 2016… i encara està a les beceroles, per culpa de la desidia de la justícia andorrana, pendent de resposta de les comissions rogatòries enviades a Espanya. Una vergonya.
Diuen que no en sabien res
Tot i que els àudios enregistrats per l’excomissari Villarejo així ho certifiquen, l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz i el seu exsecretari d’Estat de Seguretat Francisco Martínez han negat davant l’Audiència Nacional haver tingut coneixement o haver ordenat l’operació Kitchen, la presumpta trama parapolicial que hauria espiat i neutralitzat l’extresorer del PP Luis Bárcenas arran del cas Gürtel.
Tots dos acusats, per als quals la Fiscalia Anticorrupció demana 15 anys de presó, han desvinculat les seves gestions de qualsevol tipus d’il·legalitat i han rebutjat haver donat cap ordre per sostraure o destruir documentació relacionada amb la comptabilitat B del PP.
A través de la premsa
Durant la seva declaració, Fernández Díaz ha assegurat que va tenir constància de l’operatiu contra Bárcenas a finals de 2015 a través de la premsa. L’exministre ha dit que «ningú del PP li va transmetre inquietud per la informació de Bárcenas», una persona amb qui ha dit que no ha tingut mai «cap relació especial».
Així mateix, l’exministre ha negat haver parlat d’aquest assumpte amb Francisco Martínez, que llavors era el seu número dos, i ha declarat que tampoc va fer-ho amb l’expresident del Govern espanyol Mariano Rajoy ni amb l’exdirector general operatiu (DAO) de la Policia Nacional, Eugenio Pino. «No podia interessar-me per una cosa que no sabia que existia. Entre 2013 i 2015 jo no sabia res d’aquesta operació, per tant, no podia parlar d’una cosa que desconeixia», ha reiterat, tot afegint: «No vaig parlar amb ningú d’això, ni amb gent que estava per sobre ni per sota».
D’altra banda, Fernández Díaz ha negat els missatges aportats a la causa pel seu exnúmero dos, els quals acreditarien l’espionatge a Bárcenas per part de la cúpula d’Interior amb frases com «l’operació s’ha fet amb èxit. S’ha bolcat tot». «No els reconec. Jo entre el 2013 i el 2015 no sabia res de tot això», ha insistit l’exministre.
Malgrat que Francisco Martínez va registrar aquests missatges davant de notari, un perit informàtic va declarar fa unes setmanes que existien indicis de «manipulació», una qüestió per la qual finalment no s’ha preguntat a l’exsecretari d’Estat.
Centenars de reunions
Per la seva part, Francisco Martínez, que ha obert el torn de declaracions dels acusats, ha negat taxativament haver comandat l’operatiu. «No. Mai he ordenat investigacions sobre res, mai», ha defensat davant del tribunal. L’exsecretari d’Estat ha rebutjat també haver exigit la localització o destrucció dels discs durs de Bárcenas sobre la comptabilitat de la formació política, titllant-ho de «llegenda que ha tingut molt recorregut, però és fals».
Martínez ha assenyalat que durant el seu mandat «mai» va sentir a parlar de la paraula kitchen perquè és només «una denominació periodística», i ha defensat que l’actuació policial respecte a l’extresorer es trobava dins del marc legal. «L’objectiu era descobrir si hi havia més fons, més persones implicades, testaferros (…) Presumeixo que tot era legal», ha asseverat.
Pel que fa a l’excomissari José Manuel Villarejo, també acusat en el procediment, Fernando Martínez ha detallat que el va conèixer per indicació directa de Jorge Fernández Díaz, qui li va demanar que fos «receptiu» a la informació que li pogués transmetre. L’exsecretari d’Estat ha reconegut que la posterior detenció de Villarejo li va provocar «nerviosisme» a causa de les «centenars» de reunions que havien mantingut per rebre informació de «tota mena» que després enviava al ministre, si bé ha insistit que «mai» va sentir parlar Villarejo de cap actuació il·legal.
La Fiscalia Anticorrupció sol·licita 15 anys de presó i 33 d’inhabilitació tant per a Fernández Díaz com per a Francisco Martínez pels presumptes delictes d’encobriment, malversació i delictes contra la intimitat. La causa compta amb nou acusats més, entre els quals es troben l’exDAO Eugenio Pino i el mateix Villarejo, per a qui es demana la pena més alta, de 19 anys de presó.
Segons el ministeri públic, la xarxa hauria actuat per aconseguir dades i proves materials que poguessin incriminar el PP i els seus dirigents, amb l’objectiu de posar traves a la investigació judicial de l’Audiència Nacional sobre la coneguda com a caixa B del PP.