Set anys de presó i multa de 30 milions per a l’exdirector
Font:
Autor: Ignacio Orovio
Publicat el: 16 de juliol de 2025
Set anys des de l’inici del judici, 195 sessions i 24 processats: el primer macroprocés contra Banca Privada d’Andorra ( BPA) va arribar ahir a un dels seus punts d’inflexió amb la sentència per blanqueig de capitals del Tribunal de Corts d’Andorra contra l’entramat bancari que va cooperar amb l’empresari xinès Gao Ping. 18 dels 24 acusats han estat condemnats, en una resolució que ha sorprès per la duresa en l’àmbit judicial andorrà.
L’exconseller delegat del banc Joan Pau Miquel ha estat condemnat a set anys de presó i 30 milions d’euros de multa, mentre que l’ex director general, Santiago del Rosselló, ha estat condemnat a sis anys i multa de 12 milions.
Contra la sentència, de 6.180 folis i notificada ahir als acusats, s’hi pot recórrer en apel·lació davant la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra. Fonts pròximes a Miquel han explicat a La Vanguardia que recorreran contra la decisió.
En aquest procediment es jutjava si els directius del banc i gestors de comptes van crear una estructura per al blanqueig de capitals al servei de l’empresari xinès Gao Ping, amb l’agreujant d’habitualitat. La defensa afirmava que no hi va haver ni tan sols delicte i demanava l’absolució.
La liquidació de la BPA i la seva filial espanyola va tenir (i té) un enorme efecte polític. El juliol del 2014, i després d’haver publicat un diari de Madrid la imatge d’una pantalla d’ordinador que revelava que la família Pujol tenia diners a Andorra, l’expresident de la Generalitat es va veure obligat a admetre que era cert, però va afegir que es devia a una “ deixa” heretada del seu pare, Florenci Pujol. La investigació posterior sobre els fons dels Pujol en aquell país arribarà a judici a Madrid al novembre.
El març del 2015 el FinCen, l’organisme creat als Estats Units després dels atemptats de l’11-S per combatre el finançament del terrorisme, va dictar una ordre que prohibia a la BPA operar en dòlars, cosa que a la pràctica suposava el tancament del banc.
Un dels casos en què es va basar l’ordre esmentada va ser el de Gao Ping, amb la qual cosa la sentència coneguda ahir sembla debilitar la teoria de la BPA que va patir una persecució per part de la policia patriòtica espanyola per no haver facilitat informació sobre comptes de polítics independentistes a Andorra. Per aquesta negativa, la policia espanyola hauria exagerat la perillositat de quatre màfies o bandes criminals que tenien suposadament diners a la BPA. A més de Gao Ping (a qui la mateixa BPA havia tallat les operacions el 2011), hi havia de Veneçuela, Rússia i del càrtel de Sinaloa, mexicà.
D’aquesta última no hi va haver rastre, ni policial ni judicial, ni a Andorra ni a Madrid, on la BPA tenia com a filial Banco Madrid. El suposat espoli de la companyia petroliera de Veneçuela està sota instrucció, i el cas de la màfia russa es va acabar amb una condemna de conformitat del principal acusat, Andrei Petrov, de 19 mesos de presó i una multa de 5,5 milions d’euros, i amb l’absolució de Santiago del Rosselló. Gao Ping també ha estat investigat a Espanya. Des de febrer del 2022 està pendent de judici a l’ Audiència Nacional.
El juny del 2014, Miquel va gravar una conversa al seu despatx amb el llavors agregat del Ministeri de l’Interior a l’ambaixada espanyola a Andorra, Celestino Barroso, que el va amenaçar amb una “destralada” si el banc no facilitava informació a la policia. Nou mesos després, el FinCen va dictar la seva sentència de mort. La BPA va plantejar un procediment judicial als Estats Units per accedir a les comunicacions entre aquest país i la policia espanyola. Sense èxit.
En la causa xinesa, la Fiscalia andorrana acusava els directius del banc d’haver blanquejat entre el 2008 i el 2011 uns 70 milions d’euros i d’haver fet servir aquella estructura de manera repetida i sistemàtica, tot i que durant el procediment va desistir de qualificar-la d’organització criminal. Per això, demanava un total de 141 anys de presó per als 24 acusats.
El ministeri públic demanava així mateix sancions econòmiques que sumaven 832 milions d’euros. La que volia per al conseller delegat era de 100 milions; per a onze directius demanava 70 milions. El judici va començar el 15 de gener del 2018 amb el debat de les qüestions prèvies. La vista oral no es va iniciar fins al 14 de juny del 2021 i, després de 195 dies de sessions, amb una mitjana de sis hores diàries, el 8 de novembre del 2023 va quedar vist per a sentència. Aquesta última s’havia de dictar gairebé un any més tard, el 31 d’octubre del 2024, però es va ajornar fins ahir.