La Constitució de 1993 defineix Andorra com un “Estat independent, de dret, democràtic i social”. El fet que l’actual cap de Govern, Xavier Espot, fos batlle abans de dedicar-se a la política com a líder del partit DA, faria suposar que el correcte funcionament de l’administració de justícia hauria de ser la seva “nineta dels ulls” i la seva prioritat absoluta.
Font:
Autor: J. Reixach
Publicat el: 3 de febrer de 2026
Però no és així. Com va dir l’exalcalde de Jerez de la Frontera, Pedro Pacheco, referint-se a Espanya, “la justicia es un cachondeo”. Quelcom semblant passa a Andorra: la justícia no funciona i les seves decisions estan plagades d’irregularitats, com l’escandalós cas de la legalització de nadons comprats a l’estranger de ventres de lloguer; l’eternització del judici per l’estafa del cas Valora; la duríssima condemna a exdirectius i exempleats de la BPA per uns fets que encara no han estat jutjats a Espanya; les indemnitzacions, pendents de judici, dels cinc treballadors portuguesos morts a les obres del túnel de Dos Valires, l’any 2009; o la decisió de “blanquejar” Xavier Espot quan, sent batlle en exercici, va ser enxampat per la policia en un cotxe on es van trobar drogues.
La “bomba de rellotgeria” del cas BPA
Andorra té 90.000 habitants. Doncs bé, a la Batllia s’acumulaven, en començar 2026, un total de 5.855 expedients judicials pendents de resolució; més de 200 al Tribunal de Corts i 122 al Tribunal Superior. El desgavell és crític i impresentable.
A això cal sumar-hi la “bomba de rellotgeria” del cas BPA, amb una cinquantena de complicats sumaris oberts contra els seus antics gestors; a més, segons la seva presidenta, Sílvia Cunill, l’AREB té en marxa 188 procediments judicials derivats d’aquest cas; el Tribunal Superior ha d’emetre el seu veredicte sobre els recursos a la primera sentència (cas Gao Ping), que té 6.180 folis, amb dos magistrats que han estat recusats; i la secció especialitzada n. 2 té entre mans la querella presentada per l’Institut de Drets Humans d’Andorra contra els responsables de l’Operació Catalunya (Mariano Rajoy, Jorge Fernández Díaz, Cristóbal Montoro, la “policia patriòtica”…). La feinada és colossal i la tensió és d’alt voltatge.
Davant aquest escenari de col·lapse, el Consell Superior de la Justícia (CSJ) ha obert un concurs per cobrir tres places de batlle i tres de fiscal adjunt, dues de nova creació, amb l’objectiu de pal·liar les mancances actuals i reforçar el sistema a mitjà termini. Però el procés de selecció és lent i trigarà molts mesos a poder materialitzar aquestes incorporacions.
Xoc sense precedents
Per postres, el copríncep episcopal, Josep Lluís Serrano, s’ha cobert de “glòria” amb la designació del jurista madrileny Víctor Torre de Silva y López de Letona com a nou membre del Tribunal Constitucional, un nomenament que ha causat estupefacció entre la classe política andorrana. El nou magistrat és lletrat major del Consell d’Estat espanyol, un organisme on es concentra el poder decisori sobre l’acció del Govern central.
A més, en la seva trajectòria professional, Víctor Torre de Silva y López de Letona ha estat políticament molt vinculat al PP, essent sotssecretari de Defensa amb el ministre Federico Trillo. Del Consell d’Estat en forma part Miguel Herrero de Miñón, exdiputat del PP que també va ser membre del Tribunal Constitucional d’Andorra (2001-9).
Precisament, el Tribunal Constitucional acaba de provocar una inaudita crisi institucional en el sistema judicial andorrà en validar la recusació de la presidenta del Tribunal de Corts, Núria Garcia Val, presentada per la Fiscalia, en considerar que està “contaminada” per la seva suposada amistat amb un imputat al qual ha de jutjar. Es tracta d’un xoc sense precedents que deixa molt malmesa la imatge de la justícia al Principat i que obre profundes ferides en l’estament judicial.
“Ningú podrà jutjar res en aquest país”
En declaracions al Diari d’Andorra, Núria Garcia Val ha negat tenir cap relació íntima amb l’advocat processat i ha afirmat que l’única relació existent és “estrictament professional”. Tot i discrepar implícitament de l’argumentació de la Fiscalia pel que fa a la suposada relació personal, Núria Garcia Val ha evitat la confrontació amb la decisió adoptada per l’alt tribunal. “Si el Tribunal Constitucional ha considerat que m’han d’apartar del cas, només puc respectar la decisió”, ha afirmat.
Aquesta controvèrsia s’ha produït en paral·lel a la queixa presentada pel bufet Silvestre Advocats, que ha denunciat presumptes irregularitats en la recusació impulsada pel Ministeri Fiscal contra la presidenta del Tribunal de Corts. El despatx ha qüestionat la forma i el fons de la iniciativa i ha advertit que el mecanisme utilitzat pot generar inseguretat jurídica i afectar el dret a un jutge predeterminat per la llei.
Per la seva banda, el president del Consell Superior de la Justícia, Josep Maria Rossell, ha afirmat que Andorra és un país petit i que per això hi ha una elevada proximitat professional entre magistrats i actors judicials, fet que incrementa el risc de recusar jutges, amb la consegüent dificultat per formar sales i celebrar vistes. Rossell ha subratllat que la situació no només planteja un problema de percepció pública, sinó que amenaça de reduir de manera efectiva la capacitat del sistema judicial per funcionar amb normalitat. Ha recordat que “cada vegada recusem més magistrats, inclús ara la Fiscalia últimament està recusant magistrats, cosa inaudita al país” i ha advertit que “si anem així, al final ningú podrà jutjar res en aquest país”.
La “mà negra” d’Alfons Alberca
Darrere d’aquest sidral que es viu a la justícia andorrana hi ha la “mà negra” de l’exfiscal general, Alfons Alberca, ascendit a magistrat del Tribunal de Corts i que tenia l’ambició d’esdevenir-ne president. Hi ha una “guerra de fons” entre Alfons Alberca i el president del Consell Superior de la Justícia, que intenta imposar ordre i racionalitat. Alfons Alberca creu que l’Estat està en deute amb ell. No endebades, com a fiscal general -la seva anterior ocupació durant 12 anys- va fer tota la feina bruta de destruir la reputació de la BPA i “torturar”, amb un recaragolat sadisme, els seus directius i empleats per obtenir una condemna absolutament cruel que passarà als annals de la infàmia judicial del Principat.
Un altre dels conflictes oberts és la designació de la nova magistrada espanyola Míriam de Rosa, escollida pel Consell Superior de la Justícia per formar part del Tribunal de Corts. Aquesta resolució ha estat impugnada per l’aspirant Alexandra Terés, sembla que sota la influència d’Alfons Alberca.