La confiscació i posterior liquidació de la Banca Privada d’Andorra (BPA) i de la seva filial Banco Madrid, l’any 2015, ha esdevingut un escàndol. Ja no és només els centenars de treballadors que van ser acomiadats, ni els dipòsits milionaris de clients que han quedat bloquejats per criteris molt qüestionables o la pèrdua de més de 1.000 milions pels accionistes d’ambdues entitats.
Font:
Autor: J. Reixach
Publicat el: 26 de juny de 2026
Resulta que la gestió d’aquests dos bancs intervinguts que van fer les autoritats andorranes i espanyoles ha estat molt opaca i plena d’irregularitats. La BPA i Banco Madrid, abans de ser confiscades el 10 de març del 2015, eren dues entitats sòlides i solvents, sense cap problema de liquiditat. Aquest «tresor» va atraure uns voltors que han xuclat fins a l’última gota del moll de l’os.
Canvi fulminant d’administrador
Segons informa diari El Confidencial, el jutjat mercantil n. 1 de Madrid ha decidit el cessament fulminant de l’administrador concursal Pedro Bautista Martín Molina, responsable de la gestió del procediment des de l’any 2015. En una interlocutòria dictada el 18 de juny, el jutge considera acreditades les queixes formulades pels creditors sobre la gestió del concurs i conclou que existeix una causa justificada per apartar Martín Molina de les seves funcions.
La resolució és especialment crítica amb els informes periòdics presentats per l’administració concursal, que qualifica d’imprecisos, repetitius i insuficients per conèixer l’estat real del procediment. Segons el magistrat, la informació facilitada per l’administrador concursal no només no contribuïa a aclarir l’evolució de la liquidació, sinó que generava opacitat i incertesa.
Greu vulneració del deure d’informació
La resolució assenyala que els informes trimestrals eren sovint una reproducció dels anteriors, amb escasses novetats sobre les actuacions en curs i sense oferir el nivell de detall exigit per la legislació concursal. El jutge considera que aquesta situació vulnera greument el deure d’informació que correspon a l’administració concursal tant envers els creditors com envers el mateix òrgan judicial.
La decisió judicial respon a les reclamacions presentades pels creditors, que al març van sol·licitar formalment el cessament de Martín Molina. Segons aquests, després de diversos pagaments efectuats entre els anys 2016 i 2020, el procés havia quedat pràcticament paralitzat. Durant aquell període es va aconseguir retornar aproximadament el 90% dels crèdits reconeguts, però des de fa cinc anys no s’ha produït cap distribució significativa addicional.
Falten 30 milions
Actualment, el concurs de Banco Madrid acumula crèdits reconeguts per valor d’uns 340 milions d’euros. Tot i que la major part dels creditors ja han recuperat una part molt significativa dels seus diners, encara queda pendent de repartir un romanent superior als 30 milions d’euros, així com completar els tràmits necessaris per al tancament definitiu del procediment.
Martín Molina havia defensat la seva gestió argumentant la complexitat excepcional del cas. L’administrador va recordar que es tractava d’un procediment sense precedents en l’àmbit supervisat pel Banc d’Espanya i el Banc Central Europeu, ja que era la primera vegada que una entitat bancària era liquidada a través d’un concurs de creditors. El jutge reconeix aquesta singularitat i admet que el cas presenta una complexitat extraordinària, però considera que això no justifica la manca de transparència denunciada pels creditors.
Com a conseqüència del cessament, el jutjat ha requerit a Pedro Bautista Martín Molina una rendició completa de comptes sobre tota la seva actuació al capdavant del concurs. Paral·lelament, ha encarregat al Fons de Garantia de Dipòsits que proposi candidats per assumir la nova administració concursal, mentre que l’Agència Tributària continuarà participant en l’òrgan de gestió pel seu interès públic en el procediment.
On són els 1.000 milions?
En el cas de la BPA, la gestió del banc intervingut va ser confiada pel Govern de Toni Martí a l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries (Areb). Aquest organisme va estar presidit per Albert Hinojosa (2015-2022) i després per Sílvia Cunill.
La majoria dels clients i d’actius del banc van ser transferits a Vallbanc, que l’any 2022 va acabar en mans de Crèdit Andorrà. Però, durant tots aquests anys, l’Areb ha continuat gestionant els diners i actius de l’antiga BPA que havien quedat bloquejats, corresponents a uns 200 clients i al 15% dels dipòsits de l’entitat: és a dir, uns 1.000 milions d’euros, a més dels interessos corresponents acumulats en aquests 16 anys.
L’any 2023, l’Areb va presentar a la Batllia la suspensió de pagaments i la liquidació de la BPA, que va ser admesa a tràmit. A més, la Batllia va nomenar l’Areb com a administradora del concurs judicial i de la liquidació (!).
Què ha passat amb aquests 1.000 milions que estaven bloquejats a l’antiga BPA? Misteri. L’Areb és un organisme oficial del Govern andorrà i, per tant, està obligada a presentar els comptes i el detall de les despeses fetes durant aquests últims 11 anys. En les seves compareixences públiques, Sílvia Cunill s’ha limitat a donar informacions molt genèriques que no expliquen la seva gestió ni quins han estat els beneficiaris d’aquest pastís tan llaminer.
Informació segrestada
Emparant-se en la privacitat de les dades, Sílvia Cunill sempre fuig d’escola. Els grups de l’oposició al Consell General han reclamat, amb insistència, que l’Areb faciliti els comptes de la seva gestió de la BPA. La majoria de DA i de Ciutadans Compromesos ho ha impedit una vegada i una altra.
També el Tribunal de Comptes ha demanat en diverses ocasions que l’Areb li faciliti la documentació de la seva gestió de la BPA, per tal de poder fiscalitzar-la, com fa amb tota la resta d’organismes de l’administració andorrana. Però l’Areb i el Govern s’hi han negat en rodó.
L’advertència del Tribunal de Comptes ha estat severa: «La manca de lliurament dels comptes, a més de representar l’incompliment normatiu esmentat, impedeix al Tribunal conèixer i avaluar possibles passius, riscos, contingències o responsabilitats que poguessin tenir incidència directa en els comptes de l’Areb i, indirectament, en els comptes de l’Estat».
Esperant un nou Govern
On són els 1.000 milions que quedaven a la BPA? Per què l’Areb ha declarat la suspensió de pagaments i la liquidació del banc? Com i en què s’ha gastat els diners l’Areb? Són preguntes cabdals que necessiten una resposta clara i precisa. Pel que sembla, només un nou Govern sorgit de les urnes en les eleccions de l’any vinent estarà en condicions de respondre-les.