La justícia andorrana -la Fiscalia i el Tribunal de Corts- ha fet un ridícul espantós que passarà als annals de la infàmia jurídica europea. L’any 2015, la declaració forçada de l’empresari valencià Rafael Pallardó davant l’aleshores fiscal general Alfons Alberca va provocar la detenció de l’exconseller delegat de la Banca Privada d’Andorra (BPA), Joan Pau Miquel, que va passar gairebé dos anys tancat a la presó de la Comella.
Font:
Autor: J. Reixach
Publicat el: 26 de maig de 2026
No només això. La declaració de Rafael Pallardó va ser el fil conductor d’una causa judicial -el cas Gao Ping- contra exdirectius i exempleats de la BPA, que va ser sotmesa a judici oral pel Tribunal de Corts entre el 15 de gener del 2018 i el 18 de juliol del 2024 (!), amb múltiples interrupcions processals. Finalment, el Tribunal de Corts, presidit pel magistrat Enric Anglada, va emetre sentència el 15 de juliol del 2025, amb 18 condemnats que van rebre una pena conjunta de 84 anys de presó i 66 milions de multa.
Batuda policial a Fuenlabrada
Però tot el procediment judicial i la sentència del tribunal andorrà va estar basat en una gran i increïble fal·làcia: la causa contra Rafael Pallardó, que va motivar la seva declaració a Andorra, tenia el seu origen a Espanya, on estava imputat per pertànyer a una xarxa de frau fiscal i blanqueig de diners ordida i liderada per l’empresari xinès Gao Ping.
Aquest escàndol va esclatar, amb grans escarafalls mediàtics, el 16 d’octubre de l’any 2012, amb una batuda policial ordenada per la Fiscalia Anticorrupció i l’Audiència Nacional, que va tenir el seu epicentre en el polígon Cobo Calleja de Fuenlabrada (Madrid), on hi ha una gran concentració de negocis regentats per xinesos. En total, es va procedir a la detenció de més de 100 persones, entre les quals Rafael Pallardó.
Acords amb la Fiscalia
La complexitat de la causa -amb més de 100.000 folis de diligències i nombroses comissions rogatòries internacionals- i el gran nombre d’imputats van fer que el judici del cas Gao Ping s’anés postergant en el temps. Al final, el passat 30 d’abril, més de 13 anys després de l’espectacular operació policial, es va procedir a l’obertura del judici oral a la secció segona de la Sala Penal de l’Audiència Nacional.
Però el judici va quedar suspès immediatament, en espera que la Fiscalia intentés arribar a acords de conformitat prèvia amb els 107 acusats. De moment, hi ha 72 imputats, entre els quals, Rafael Pallardó, que ja han pactat la seva condemna amb la Fiscalia que, en cap dels casos, implicarà l’entrada a la presó. El tribunal ha concedit un ampli marge de temps perquè la Fiscalia acabi de negociar amb la resta d’acusats i no s’espera que el judici sencer i la sentència arribin abans de dos anys.
Multes per 4.680 euros i sense presó
En el seu escrit d’acusació, la Fiscalia demanava 15 anys de presó contra aquest empresari, acusat d’evadir, a través d’Andorra, muntanyes de diners de la trama Gao Ping i d’enviar-los a la Xina. Però, després de negociar amb la Fiscalia, la condemna ha quedat reduïda al mínim:
- Una pena de presó d’un any i inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna pel delicte de pertinença a una organització criminal. Però la pena de presó se suspèn per la pena de multa de 24 mesos a raó d’una quota diària de 4 euros (2.880 euros).
- Pel delicte de blanqueig de capitals, ha pactat una pena de presó de 3 mesos i inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna, i multa 5.000.000 euros, multa que se substitueix per una responsabilitat personal subsidiària de 3 mesos de privació de llibertat. La pena de presó se substitueix també per la pena de multa de 6 mesos a raó d’una quota diària de 4 euros (720 euros).
- I, finalment, pel delicte continuat de falsedat en document, una pena de 3 mesos de presó i multa de 3 mesos a raó d’una quota diària de 4 euros (360 euros), amb la responsabilitat personal subsidiària de 10 dies de privació de llibertat (art 53.2 CP). La pena de presó se substitueix per una multa de 6 mesos a raó d’una quota diària de 4 euros (720 euros).
Tot plegat, doncs, 4.680 euros de multes a canvi de la presó, que suma un any i sis mesos -per tant, no hi haurà d’entrar- i se l’exonera de la multa pel diner blanquejat. Rafael Pallardó, l’home que va provocar la detenció de Joan Pau Miquel i l’obertura del primer macrojudici contra la BPA ha sortit “de rositas” del cas Gao Ping. De 15 anys de presó a 0.
Ni imputat ni testimoni
El fet realment inversemblant és que la justícia andorrana acordés fer un judici que tenia el seu origen en el cas Gao Ping abans que la justícia espanyola, que és el lloc on es van produir els fets delictius, dictés la sentència definitiva, cosa que, més de 13 anys després, encara no s’ha produït… i va per llarg. A més, els delictes que s’imputaven a Rafael Pallardó tenien una consideració molt més benèvola en l’ordenament jurídic andorrà.
També resulta increïble que, a l’hora d’instruir la derivada del cas Gao Ping a Andorra, les autoritats judicials no decidissin imputar Rafael Pallardó, tot i que va quedar demostrat que havia estat client de la BPA, però també de l’Andbank, de Crèdit Andorrà i de Banca Mora. No només això: en el maratonià judici oral celebrat al Tribunal de Corts, ni tan sols va comparèixer com a testimoni, quan ell va ser l’inductor de la causa! Abracadabrant.
Els mateixos fets, condemnes diferents
A Espanya, Rafael Pallardó ha pactat una condemna amb la Fiscalia consistent en unes multes per 4.680 euros, sense haver de trepitjar la presó, per uns fets que, a Andorra, el Tribunal de Corts -sense tenir la sentència de les autoritats espanyoles i anant, per tant, a cegues- ha sentenciat amb 84 anys de presó i 66 milions d’euros contra 18 exdirectius i exempleats de la BPA. Senzillament, demencial i al·lucinant.
Aquesta diferència abismal i desproporcionada pels mateixos fets entre la irrisòria condemna a Rafael Pallardó a Espanya i la duríssima condemna a Andorra contra un grup de treballadors de la BPA només té una explicació: no es tractava de perseguir les presumptes irregularitats de la BPA -tota la banca andorrana feia el mateix en aquella època-, sinó d’esbudellar com fos aquest banc per trobar i documentar els comptes que hi tenia la família Pujol i, d’aquesta manera, desacreditar el moviment independentista català, que l’any 2015 estava en plena efervescència.
El tàndem Grinda & Alberca
En aquesta operació de “guerra bruta” hi va tenir un paper molt destacat el fiscal José Grinda, encarregat de la persecució contra els Pujol i Convergència (3%) i que també havia intervingut en el desmantellament de la trama Gao Ping. Va ser José Grinda qui va pressionar Rafael Pallardó perquè es traslladés a Andorra per declarar davant l’aleshores fiscal general Alfons Alberca sobre el contingut de la seva agenda. Això és el que va desencadenar la immediata detenció de Joan-Pau Miquel i l’obertura de la peça andorrana del cas Gao Ping.
L’esperpèntic disbarat jurídic que s’ha perpetrat a Andorra amb el procés i condemna dels 18 exdirectius i exempleats de la BPA no s’entén sense l’estreta complicitat que José Grinda va establir amb Alfons Alberca, que actuava a les seves ordres com un gosset, i sense la lògica monstruosa i diabòlica que es va covar en els despatxos del ministeri de l’Interior i de la Moncloa, a Madrid: ja que el FinCEN va fer el “favor” de provocar la confiscació de la BPA, el 10 de març del 2015, per obtenir així els comptes de la família Pujol, calia “vestir” aquesta aberració amb un procés judicial inquisitorial i amb una condemna aterridora que impactés, per la seva desmesurada contundència, l’opinió pública andorrana i espanyola.
“Patata calenta” pel Tribunal Superior
Però la mateixa Fiscalia Anticorrupció que va pressionar i manipular Rafael Pallardó perquè denunciés la BPA -que l’havia expulsat dos anys abans com a client-, ha pactat ara amb ell una condemna ridícula, en proporció a totes les atrocitats que va provocar a Andorra amb la seva declaració. Però és que l’objectiu primordial de l’operació que perseguia la Fiscalia Anticorrupció i el Govern de Mariano Rajoy ja s’ha acomplert: processar i jutjar l’expresident de la Generalitat i la seva família i, de pas, desmobilitzar l’independentisme, com així ha estat. Per tant, Rafael Pallardó ha deixat de tenir interès.
La presa de pèl és monumental. El cas Gao Ping només va ser l’excusa per encobrir i justificar la barrabasada de la intervenció de la BPA. Com s’ho farà el Tribunal Superior d’Andorra, després del pacte de Rafael Pallardó amb la Fiscalia espanyola, a l’hora d’analitzar i sentenciar els recursos interposats pels advocats dels condemnats contra la sentència del Tribunal de Corts? Què en pensarà de tot aquest fastigós embolic que s’ha trobat entre mans la presidenta de la sala penal, Anna Estragués?