La gestió que fa l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), que presideix Sílvia Cunill, de la Banca Privada d’Andorra (BPA), des de la seva confiscació pel Govern de Toni Martí l’any 2015, és un despropòsit permanent. Amb l’agreujant que aquest organisme, contravenint la llei de transparència, es nega sistemàticament a facilitar els comptes de la seva gestió dels últims 10 anys als grups parlamentaris del Consell General i al Tribunal de Comptes, una anomalia que ha estat reprovada pel mateix síndic general, Carles Ensenyat.
Font:
Autor: J.Reixach
Publicat el: 21 de setembre de 2026
Després del traspàs dels actius “bons” de la BPA a Vall Banc (actualment, Crèdit Andorrà), l’AREB es va quedar sota custòdia uns 1.000 milions d’euros de clients de l’antic banc considerats “sospitosos”. Què ha passat amb aquests 1.000 milions, més els interessos que han meritat des de l’any 2015? Misteri: Sílvia Cunill es nega a explicar-ho de manera detallada i transparent.
El llop vigila els xais
El fet és que l’AREB va decidir endegar, l’any 2023, el procés de fallida i liquidació de les restes de la BPA, procediment que instrueix la batlle Sònia Tumí. La primera decisió de la batlle va ser designar la mateixa AREB com a administradora judicial de la fallida, un fet que alguns creditors consideren absolutament escandalós: “És com posar el llop a vigilar els xais”, afirmen.
Han passat tres anys des de la presentació de la fallida de la BPA i, a hores d’ara, ni s’ha fet pública la llista de creditors ni tampoc s’ha convocat la preceptiva assemblea de damnificats. Increïble i una mostra més de l’alarmant ineficàcia i precarietat del sistema judicial andorrà.
26 béns subhastats
Això sí: durant aquest temps, i en qualitat d’administradora judicial, l’AREB ha donat llum verda a una cataracta de subhastes de béns procedents de l’antiga BPA. Bé sigui perquè eren propietat del banc confiscat o perquè eren de clients que havien deixat préstecs impagats.
En els últims mesos, han sortit publicades al BOPA un total de 26 subhastes de patrimoni de la BPA:
5 vehicles d’alta gamma: Audi A6 Allroad 4.2 Quattro, Audi A4 3.0 V6 TDI Quattro, Subaru Legacy Outback 3.6, Lexus 460 AWD i Audi A6 3.0 V6 TDI Quattro
18 edificis i habitatges: l’hotel Font (Canillo) i 17 habitatges del conjunt residencial Caselles (Canillo); del conjunt Grandalla de la Cortinada (Ordino); dels Oriosos d’Anyós (La Massana); de la Pleta d’Ordino; de l’edifici Lux (Encamp); del bloc Proteco-Hort de Godí (Encamp); de l’edifici Safir i Robí de la Cultia (Ordino); del conjunt Xalet El Molí d’Arinsal (la Massana); de la finca i casa Serrat Blanc, de la Comella (Andorra la Vella); del Tarter Residencial, del Solà de Tarter (Canillo); de l’edifici El Xop, al Pas de la Casa (Encamp); del Panoràmic Residencial, a la carretera d’Engolasters (Escaldes-Engordany); de l’edifici Elisa, de la Clota Verda (Ordino); de l’edifici Larisa, al carrer Doctor Molines (Andorra la Vella); de la Pleta Ordino Terra-Major (Ordino); de la Pleta Ordino-Prat dels Mollossos (Ordino) i del Parc Guillemó (Andorra la Vella).
3 finques: Horts i Terres Ensigents (Escaldes-Engordany); Prat de la Costa de Casa Palanca d’Arinsal (la Massana); i un terreny en la carretera de Sant Julià de Lòria a Nagol.
Picabaralla amb el cònsol de Canillo
La casuística d’aquestes subhastes és molt variada i ha donat peu a nombroses polèmiques i queixes. Hi ha antics clients de BPA que han perdut la propietat perquè l’AREB els va prohibir fer ingressos per atendre les quotes dels préstecs que tenien. Hi ha afectats que es queixen que els preus de taxació estan caducats o que són molt desfasats.
El cònsol de Canillo, Jordi Alcobé, ha protagonitzat una polèmica amb l’AREB perquè el govern del Comú vol reconvertir l’antic hotel Font en un centre sociosanitari, però, en aquest cas, el preu de sortida de la subhasta es va fixar en 1,9 milions d’euros, que es considera abusiu. En aquest conflicte, el saig ha denunciat el cònsol a la Fiscalia per, suposadament, manipular el planejament urbanístic de la parròquia per tal de fer baixar el preu de l’immoble. De moment, aquesta subhasta ha quedat aturada.
La família Espot compra a baix preu
Però abans de declarar la fallida de la BPA, també van passar coses molt estranyes amb els actius del banc. Com va denunciar LA VALIRA en un article publicat l’any 2023, uns locals comercials i despatxos, ubicats a la cèntrica avinguda Carlemany 115, d’Escaldes-Engordany, van ser comprats per la família de l’actual cap de Govern, Xavier Espot, per un preu irrisori, aprofitant la confiscació i posterior reprivatització de la BPA. Gràcies a aquesta operació, els Espot van poder engrandir el Centre Júlia, on hi ha les dependències centrals del grup de perfumeries i estètica.
Aquests despatxos i locals, que eren propietat de la BPA, ocupen 1.700 metres quadrats i, per la privilegiada ubicació que tenen -al “rovell de l’ou” del gran eix comercial d’Andorra- la seva valoració a preu de mercat no baixava dels 30 milions d’euros. En canvi, segons les fonts consultades per LA VALIRA, els Espot van aconseguir aquesta propietat per només 2,7 milions d’euros, menys del 10% de la taxació estimada!
Una llei a mida
El més greu d’aquesta cataracta de subhastes i despatrimonialització de la BPA que està fent l’AREB és que es fa il·legalment i sense cap mena de control. La llei concursal d’Andorra preveu que en tots els procediments de suspensió de pagaments i fallida hi ha d’haver dos controladors que vetllin per la correcta actuació de l’administrador judicial. Fins ara, aquests controladors havien de ser escollits d’entre la massa de creditors i la seva tasca no tenia remuneració.
Però, a instàncies del Govern, aquest any 2026 s’ha modificat la llei 7/2021 i, a partir del passat 4 de juny, la Batllia té la potestat de nomenar controladors que no figurin en la massa de creditors i que, a més, poden ser remunerats amb càrrec als recursos travats en el procediment judicial.
Per què s’ha modificat aquesta llei? La resposta és esgarrifosa i demostra la gravíssima corrupció sistèmica que hi ha a la política i a la justícia andorrana.
Sense controladors
L’any 2024, després d’admetre la sol·licitud de fallida i liquidació de la BPA, la batlle Sònia Tumí va procedir a nomenar els dos controladors, com marca la llei. Els designats van ser la CASS i Crèdit Andorrà, que figuren en la massa de creditors.
Però, al cap de poc, tant la CASS com Crèdit Andorrà van renunciar per escrit a fer aquesta funció. Els motius al·legats eren que no tenien professionals capacitats per fer aquesta tasca de control i l’existència d’un possible conflicte d’interessos.
Un amic de la “màfia”
El fet és que, des de finals de 2024 i fins a finals de juliol del 2026, el procediment de fallida i liquidació de la BPA s’ha fet sense la presència dels controladors. És a dir: l’administradora judicial de la BPA, l’AREB, ha posat en marxa durant aquest temps un total de 26 subhastes de béns sense els controladors obligatoris que han de vetllar per llei per l’honestedat i la transparència del procediment (!). L’embolic jurídic que s’ha generat és colossal, ja que, segons les fonts consultades per LA VALIRA, totes les subhastes adjudicades fins ara haurien de ser anul·lades.
El passat 23 de juliol, després de la modificació de la Llei 7/2021, la batlle Sònia Tumí va procedir al nomenament de l’economista Eduard Jordi Bové (OCPS Auditors i Consultors SL) com a nou controlador de la fallida i liquidació de la BPA, amb un sou mensual assignat de 4.000 euros + IGI. Per la seva trajectòria i els seus vincles professionals i polítics, Eduard Jordi és un home estretament connectat amb el “nucli dur” de DA i, per tant, amb la presidenta de l’AREB, Sílvia Cunill, una “Jordi Cinca girl”.
La “màfia” que, des de fa 15 anys, domina Andorra creu que ho té tot controlat, però el pròxim mes d’abril toquen eleccions generals a Andorra i ja veurem què passa. Tic-tac, tic-tac….