Els propietaris de l’antiga Banca Privada d’Andorra (BPA), Higini i Ramon Cierco, han reforçat la seva estratègia judicial davant els tribunals andorrans amb noves proves que, segons asseguren, apunten a una participació directa del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) espanyol en les maniobres que van provocar la intervenció de l’entitat bancària, i de la seva filial Banco Madrid, el 2015.
Font:
Autor: R.V.
Publicat el: 13 de juliol de 2026
Segons informa el diari El Món, l’element clau de l’escrit presentat davant la batlle instructora és Areatec, una societat que els advocats dels Cierco identifiquen com una empresa pantalla dels serveis secrets espanyols. L’acusació sosté que acreditar aquesta connexió és determinant per demostrar que la caiguda de BPA no va respondre a una decisió financera, sinó que va formar part d’una operació coordinada per les “clavegueres policials” de l’Estat espanyol en la seva lluita contra l’independentisme català i per desemmascarar el clan Pujol.
Els mails de Villarejo
Per sustentar aquesta tesi, els lletrats es basen, entre altres elements, en la declaració que l’excomissari José Manuel Villarejo va prestar com a testimoni davant la Batllia andorrana el mes de novembre passat. Durant la seva compareixença, Villarejo va assegurar que el domini areatec.com, des del qual es van enviar diversos correus electrònics incorporats a la causa, corresponia a una empresa pantalla utilitzada pel CNI.
Aquests correus constitueixen una de les principals peces de la documentació aportada pels Cierco. En un dels missatges, datat el 6 de març del 2015, s’afirma que «els teus caps i els meus només segueixen ordres de PG», una referència que l’acusació interpreta com una al·lusió al president del Govern espanyol de l’època, Mariano Rajoy. El mateix correu vincula les actuacions sobre BPA amb contactes polítics al màxim nivell i adverteix que la informació custodiada per l’entitat podia afectar «l’equilibri institucional» d’Espanya i Andorra.
Un segon correu, enviat deu dies després, fa referència explícita al Departament del Tresor dels Estats Units i al FinCEN, suggerint noves actuacions per reforçar les mesures contra la BPA. Per als advocats dels germans Cierco, aquest document evidencia la voluntat d’impulsar una acció internacional que acabés provocant l’ofec de l’entitat financera, com així va passar.
Els vincles Areatec-CNI
L’acusació considera que aquestes comunicacions només adquireixen el seu veritable significat si es confirma la vinculació entre Areatec i el CNI. Per aquest motiu, l’escrit incorpora diversa documentació oficial destinada a acreditar aquesta relació.
Entre les proves hi figuren resolucions publicades al BOE en què el Centre Criptològic Nacional, organisme integrat al CNI, utilitza una adreça electrònica del domini areatec.com com a contacte per gestionar cursos de formació. També s’aporten documents i correus electrònics relacionats amb l’empresa italiana Hacking Team que, segons la defensa, mostren que el CNI va utilitzar Areatec com a intermediària en l’adquisició del programari d’espionatge Galileo Remote Control System, precursor de plataformes com Pegasus. La documentació situa, a més, el domicili de la societat al carrer Argentona de Madrid, una adreça vinculada a les instal·lacions dels serveis d’intel·ligència espanyols.
Els Cierco també invoquen correus electrònics incorporats en altres procediments judicials, com la peça King del cas Tàndem, en què apareix novament el domini d’Areatec en comunicacions relacionades amb l’excomissari José Manuel Villarejo i operacions atribuïdes als serveis d’intel·ligència espanyols.
Aportació de les comunicacions
Amb aquest conjunt d’indicis, l’acusació reclama a la Batllia que les autoritats financeres andorranes aportin tota la documentació intercanviada entre el 2013 i el 2015 amb organismes espanyols i nord-americans, especialment el SEPBLAC i el FinCEN, relativa a BPA i Banco Madrid. L’objectiu és reconstruir les comunicacions que, segons els germans Cierco, podrien demostrar que la intervenció de l’entitat va ser el resultat d’una operació política de “guerra bruta”, i no exclusivament d’una actuació de supervisió financera, com s’ha intentat vendre oficialment.