Aquest dilluns 6 d’abril comença a Madrid el judici que porta davant del tribunal el dispositiu corrupte que, des de l’Estat i utilitzant fons reservats, va actuar entre els anys 2013 i 2015 per fer desaparèixer proves que l’extresorer del PP, Luis Bárcenas, tenia sobre el finançament irregular del partit i la possible implicació dels seus dirigents, evitant així que arribessin a la justícia. Entre aquestes proves hi ha documents i enregistraments en què apareix l’expresident del Govern, Mariano Rajoy, recollint un sobre amb diners, així com les anotacions manuscrites de la comptabilitat paral·lela del partit.
Font:
Autor: J. Reixach
Publicat el: 4 d’abril de 2026
Al capdavant d’aquest entramat, conegut com a operació Kitchen, hi ha l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, per a qui la Fiscalia demana 15 anys de presó, la mateixa pena que per al seu número dos, l’exsecretari d’Estat de Seguretat Francisco Martínez. També s’asseuen al banc dels acusats diversos membres de les “clavegueres policials” vinculades al PP, entre els quals hi ha l’exdirector adjunt operatiu de la Policia Nacional Eugenio Pino, i els comissaris José Manuel Villarejo, Marcelino Martín Blas, Andrés Gómez Gordo, José Luis Olivera, José Ángel Fuentes Gago i Bonifacio Díez Sevillano, així com Sergio Ríos, antic xofer de Bárcenas. El comissari Enrique García Castaño, conegut com “El Gordo”, no serà jutjat per motius de salut.
Els acusats s’enfronten a delictes d’encobriment, malversació i vulneració de la intimitat. Les penes sol·licitades van des dels dos anys i mig de presó per a Martín Blas fins als 19 anys per a Villarejo, a qui també se li atribueix un delicte addicional de suborn passiu.
Mariano Rajoy, citat a declarar
El judici, previst fins al 30 de juny, inclourà les declaracions com a testimonis de figures destacades com l’expresident Mariano Rajoy; els exministres Juan Ignacio Zoido, María Dolores de Cospedal i Soraya Sáenz de Santamaría; els exsecretaris d’Estat José Antonio Nieto i Ignacio Ulloa; el senador Javier Arenas; l’exdirector de la Policia Ignacio Cosidó; i l’actual ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. També hi compareixeran l’exdirector del CNI Félix Sanz Roldán, l’excap de la UCO Manuel Sánchez Corbí, el coronel Diego Pérez de los Cobos i l’inspector Manuel Morocho, que va investigar la trama Gürtel i la caixa B del PP i que va patir pressions per frenar la investigació i apartar el nom de Rajoy dels sospitosos.
El cas serà jutjat per la Secció Quarta de la Sala Penal de l’Audiència Nacional, presidida per la magistrada Teresa Palacios, que redactarà la sentència. La família Bárcenas actua com a acusació particular, mentre que el PSOE i Podem exerceixen l’acusació popular.
El xofer, subornat
Segons la investigació, la família Bárcenas va ser espiada i va patir entrades il·legals entre juliol de 2013 i ben entrat el 2014. L’operatiu hauria implicat una setantena d’agents de dues unitats policials, que feien seguiments constants i requisaven documentació i dispositius. Tot plegat amb la col·laboració de Sergio Ríos, el xofer de Bárcenas, captat a canvi de 2.000 euros mensuals procedents de fons reservats i la promesa d’una plaça a la Policia Nacional.
Entre les accions atribuïdes a la trama hi ha l’entrada il·legal al despatx de Rosalía Iglesias, on s’haurien trobat missatges, correus electrònics i contactes de Bárcenas a través de dispositius sostrets pel xofer. El contingut d’aquests aparells es va copiar en una memòria externa que, segons Anticorrupció, es va lliurar al ministre de l’Interior i al seu secretari d’Estat.
La Fiscalia també sosté que Bárcenas va ser sotmès a un control exhaustiu mentre estava en presó provisional. Durant aquest període, es van obtenir documents i anotacions manuscrites que conservava a la presó, incloent-hi factures, registres comptables i altres papers rellevants. El control s’estenia fins i tot a altres interns, com Isidro Sánchez, que tenia l’encàrrec d’accedir als arxius digitals de Bárcenas. A més, també es va espiar l’advocat de Bárcenas, Javier Gómez de Liaño, amb la instal·lació d’una càmera prop del seu despatx per controlar les visites.
Investigació tancada en fals
La Fiscalia ha criticat que la investigació es va tancar de manera precipitada i incompleta, deixant fora possibles responsabilitats polítiques dins del PP. També ha denunciat que no es van investigar prou determinats indicis, com les comunicacions entre Villarejo i Rajoy o el paper de Cospedal i el seu entorn.
Igualment, no es va aprofundir en l’episodi del segrest protagonitzat per Enrique Olivares, que va retenir la família Bárcenas amb l’objectiu d’obtenir documents comprometedors. Tot i les sospites de connexió amb l’operació Kitchen, aquest fet es va tractar com un cas aïllat. La família Bárcenas sosté que aquell segrest formava part del mateix entramat. Malgrat això, la justícia no ha acabat d’aclarir totes les incògnites que envolten aquests fets.
Els mateixos protagonistes del cas BPA
En total, en el judici del cas Kitchen hi ha 11 càrrecs polítics i policials encausats. En la seva majoria van participar, també, en l’operació d’assetjament i demolició l’any 2015 de la Banca Privada d’Andorra (BPA) i de la seva filial Banco Madrid (BM), segons totes les proves, testimonis i indicis que s’han anat acumulant en els últims anys.
D’aquests 11 imputats que ara s’asseuran a la banqueta dels acusats per l’operació Kitchen n’hi ha sis que també apareixen directament implicats en la conspiració contra la BPA:
–Jorge Fernández Díaz. Ministre de l’Interior, entre 2011 i 2016. Seguint instruccions de Mariano Rajoy, va encapçalar i coordinar l’operatiu policial per investigar i destapar la corrupció de la família Pujol i, per extensió, dels capdavanters del moviment independentista català. Se sospita que el seu bon amic Manuel Cerqueda, president de l’Andbank, li va donar la informació decisiva sobre la migració dels comptes de la família Pujol a la BPA, feta des del seu banc a finals del 2010. Aquestes transferències són les que figuren en el famós “pantallazo” que va publicar el diari El Mundo el 7 de juliol del 2014 i que va provocar la posterior confessió pública de Jordi Pujol, el 25 de juliol, que va destruir el seu prestigi personal i polític.
–Francisco Martínez. Secretari d’Estat de Seguretat (2013-16) i mà dreta del ministre Jorge Fernández Díaz. Com a número 2 del ministeri de l’Interior, va viure en primera línia el desplegament i l’actuació de la les “clavegueres policials” en l’anomenada Operació Catalunya. En una carta publicada pel diari El Mundo el dia 12 de novembre de l’any 2020, va afirmar que la confiscació de la BPA i de BM va tenir “un evident caire polític”. I afegia: “A vegades, no poques, els poders públics causen greus perjudicis, amb actuacions que, al capdavall, es demostren injustificades, desproporcionades o, senzillament, injustes, com sembla ser en aquest cas”. A més, assenyalava els qui considera màxims responsables de la destrucció de la BPA i, en paral·lel, del BM: “Els Srs. Cinca, Martí, Saboya, Fiñana o Alberca”, en referència explícita a l’exministre de Finances, l’anterior cap de Govern, l’exministre d’Afers Exteriors, el cap de la UIFAnd i l’exfiscal general.
–Eugenio Pino. Comissari de policia i director adjunt operatiu (DAO) del ministeri de l’Interior amb Jorge Fernández Díaz. Era el cap jeràrquic de les “clavegueres policials” que van aconseguir la imputació de tota la família Pujol per corrupció i blanqueig de diners, que ara s’està jutjant a l’Audiència Nacional. A partir de les informacions de Victoria Álvarez, l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola, i del suposat “xivatasso” de Manuel Cerqueda, president de l’Andbank, els homes d’Eugenio Pino havien arribat a la conclusió que els Pujol guardaven el “tresor” a la BPA i a BM. Però no tenien les proves necessàries perquè el jutge pogués processar i condemnar l’expresident de la Generalitat i la seva família. D’aquí que orquestressin una bruta maniobra de pressió sobre els màxims executius de la BPA i BM (Higini Cierco i Joan Pau Miquel). Però no van obtenir els documents que buscaven i van decidir que calia aplicar la “solució final”: “rebentar” els dos bancs i accedir, d’aquesta manera, als comptes dels Pujol.
–José Manuel Villarejo. Comissari de policia, que compatibilitzava la seva feina amb la direcció de l’empresa Cenyt, dedicada a la investigació privada i a treballs d’intel·ligència i seguretat. És el principal protagonista de l’Operació Tàndem, de la qual Kitchen és una de les peces separades. La seva obsessió per enregistrar totes les converses importants que mantenia va desfermar un escàndol polític d’alt voltatge, que es va carregar la reputació del rei emèrit Juan Carlos I i va provocar, entre altres conseqüències, la dimissió del president del BBVA i la imputació de Jorge Fernández Díaz i la plana major del ministeri de l’Interior. Enfrontat a mort amb Félix Sanz Roldán, exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), i Marcelino Martín Blas, ex cap de la Unitat d’Afers Interns (UAI) de la policia. Va tenir un paper important en la posada en marxa de l’Operació Catalunya: va convèncer, fent-se passar per un periodista, Victoria Álvarez perquè presentés la primera denúncia contra Jordi Pujol Ferrusola i va obtenir una llarga declaració de Javier de la Rosa sobre els negocis de la família Pujol. És l’autor de les quatre notes informatives (NI) que va fer arribar a Higini Cierco, on explicava la seva versió sobre els fets que van acabar amb la confiscació i destrucció de la BPA i BM, culpant Marcelino Martín Blas d’haver protegit l’Andbank i de focalitzar la investigació exclusivament en la BPA.
–Marcelino Martín Blas. Comissari jubilat, excap de la Unitat d’Afers Interns (UAI) de la policia i persona d’enllaç amb el CNI. D’entrada, va fer equip amb José Manuel Villarejo en la investigació sobre els negocis i la fortuna amagada dels Pujol. Van acabar enfrontats de manera irreconciliable amb el cas del “pequeño Nicolás” (2014) i va caure en desgràcia davant del ministre Jorge Fernández Díaz, que va protegir José Manuel Villarejo. Marcelino Martín Blas va encarregar-se d’intentar obtenir, a través d’una maniobra d’extorsió a Higini Cierco i al conseller delegat de la BPA, Joan Pau Miquel, els comptes de la família Pujol a la BPA. Per això es va valer de l’inspector Celestino Barroso, agregat d’Interior de l’ambaixada d’Espanya a Andorra, i de Bonifacio Díaz, cap de gabinet del DAO Eugenio Pino i anteriorment destinat a Andorra. Aquests dos policies van forçar la trobada de Joan Pau Miquel amb un tal “Félix” –que, en realitat era el comissari Marcelino Martín Blas– a l’hotel Villamagna de Madrid.
–Bonifacio Díaz. Inspector de policia i cap de gabinet d’Eugenio Pino. Amb anterioritat, havia estat agregat d’Interior de l’ambaixada d’Espanya a Andorra i per això tenia coneixença personal d’alguns càrrecs de la BPA. Va ser la persona que, per via telefònica, va pressionar la secretària del consell d’administració de la BPA, Rosa Castellón. Textualment, la va comminar: “Digues-li al Joan Pau que el que li diguin per telèfon ho accepti i, si no, el banc morirà”. En aquest missatge, “Joan Pau” és Joan Pau Miquel, exconseller delegat de la BPA i que “ho accepti” feia referència a que li telefonaria un tal “Félix”, que després va ser identificat com l’excomissari Marcelino Martín Blas, cap de la UAI de la policia espanyola. En efecte, “Félix” es va posar en contacte amb Joan Pau Miquel i es van reunir a Madrid, on el comissari li va exigir la documentació acreditativa dels comptes de la família Pujol a la BPA.
Severes penes de presó
En les seves conclusions sobre la peça Kitchen, la Fiscalia Anticorrupció demana severes penes pels principals implicats: 15 anys de presó per Jorge Fernández Díaz; 15 anys per l’exsecretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez; 15 anys per Eugenio Pino, exdirector adjunt operatiu (DAO) de la Policia; 19 anys pel comissari José Manuel Villarejo; i 2 anys i sis mesos per comissari Marcelino Martín Blas, l’enllaç del CNI.
Per la seva banda, el PSOE, Podemos i la família Bárcenas, que actuen com a acusacions particulars, demanen penes encara més dures. En el cas de l’exministre Jorge Fernández Díaz li demanen 47, 41 i 40 anys de presó, respectivament.