Els correus electrònics que ahir va publicar El Món a RAC1 són una autèntica bomba política.
Font:
Autor: Jordi Basté Duran
Publicat el: 8 d’abril de 2025
Una d’aquelles peces que, en qualsevol democràcia madura, provocarien un terrabastall monumental: dimissions, investigacions parlamentàries, editorials indignats, i una opinió pública demanant responsabilitats. Però això no és una democràcia madura.
Els documents mostren com el govern de Mariano Rajoy, a través del Ministeri d’Exteriors i amb la complicitat directa del CNI, va pressionar Andorra per enfonsar la Banca Privada d’Andorra. Un banc que tenia una filial a Espanya —el Banco de Madrid—, que també va acabar intervingut i liquidat. 700 treballadors al carrer. Famílies senceres sense feina. Empresaris catalans perseguits. I el conseller delegat del banc, Joan Pau Miquel, tancat 22 mesos en presó preventiva. Sense judici. Sense sentència. Amb una sospita que, avui, ja sabem que va ser fabricada des dels despatxos de la política.
I per què? Perquè volien informació. Volien noms. Volien tenir el control. Perquè aquell govern del PP —obsessionat amb Catalunya i disposat a fer qualsevol cosa per preservar el seu poder— estava disposat a travessar totes les línies vermelles. També les financeres. També les legals.
Aquest cas confirma, amb documents, la pitjor sospita: que l’Espanya de Rajoy va ser la pitjor versió d’Espanya. La més barroera, la més corrupta, la més antidemocràtica. Un Estat disposat a dinamitar el sistema bancari d’un país veí per obtenir informació confidencial. I, mentrestant, el president del govern —Mariano Rajoy— desaparegut, impassible, fingint que no sap res. El president del “fins que sapiguem qui és el fiscal, d’això qui se n’encarrega?”, beneint des del silenci una operació d’Estat indigna.
Ahir, després que expliquéssim tot això a RAC1, molts oients i tertulians van dir la frase més dolorosa i, alhora, més certa de totes: “No passarà res”. I és veritat. No passarà res. Perquè a Madrid no interessa que passi. Perquè gairebé tothom han mirat cap a una altra banda. Perquè quan es tracta de protegir les clavegueres, la maquinària del règim es posa en marxa.
Però atenció. Per als antics propietaris de la BPA, per al conseller delegat que es va menjar gairebé dos anys de presó preventiva, per als que van patir la persecució, això no s’ha acabat. Per ells, tot just comença. Ara tenen les proves. Ara poden parlar clar. I potser, per primera vegada, la veritat tindrà recorregut judicial. Potser per primera vegada seran altres els que hauran de donar explicacions.