El cas de la Banca Privada d’Andorra (BPA) no para de deparar sorpreses i escàndols, des que el Govern de Toni Martí va decretar la polèmica confiscació del’entitat bancària l’any 2015. L’última tupinada ha estat la modificació “ex professo” d’una llei andorrana per tal de poder nomenar a dit el controlador de la fallida del banc, amb la plena complicitat de la batlle que instrueix el procediment liquidatori, Sònia Tumí.
Font:

Autor: J. Reixach
Publicat el: 10 de setembre de 2026
Després de la seva confiscació, la BPA va passar a sercontrolada per l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), un organisme governamental creat específicament per assumir la gestió del banc intervingut. Sota la batuta de l’AREB, la major part dels clients i dels actius de la BPA van ser traspassats a un banc de nova creació, Vall Banc, que, després de ser “espremut” pel fons nord-americà JC Flowers -que enva treure tot el suc possible-, va ser absorbit finalment per Crèdit Andorrà, l’any 2022.
Però la història no acaba aquí. A l’antiga BPA, sota control de l’AREB, hi van quedar els clients considerats “dubtosos” i els diners sota sospita de tenir un origen opac. Poca broma: estem parlant d’uns 200 clients, la gran majoria estrangers, i d’uns 1.000 milions d’euros.
El síndic general dona la raó al PS
Els números exactes no es coneixen amb precisió, ja que l’AREB, sota la presidència de Sílvia Cunill (una“Jordi Cinca girl”), sempre s’ha negat a donar detalls concrets del banc sota la seva gestió. I això, malgrat els reiterats requeriments dels grups de l’oposició al Consell General i del Tribunal de Comptes.
El conflicte per conèixer els detalls de la gestió que ha fet l’AREB de les despulles de la BPA està en plena ebullició. Després de rebre l’enèsima negativa del Govern de DA, el PS ha demanat l’empara del síndic general, Carles Ensenyat, que li ha donat la raó i,recentment, ha reclamat a l’executiu de Xavier Espot que faciliti, d’una vegada, la informació comptable que se li demana, en aplicació de la llei de transparència de l’administració andorrana i del nou reglament del Consell General.
Però el Govern de Xavier Espot no només es passa pel folre el requeriment del síndic general (ha traspassat la responsabilitat a l’AREB). Ha tingut la santa barra de fer modificar la Llei 7/2021 que regula les suspensions de pagaments i les fallides permantenir l’opacitat sobre la gestió dels 1.000 milions d’euros que encara quedaven a la BPA.
Els controladors dimiteixen
L’any 2023, l’AREB va instar la fallida i liquidació de la BPA, un expedient que instrueix la batlle del Civil 6, Sònia Tumí. Entre les decisions que va adoptar la batlle hi va haver el nomenament de la mateixa AREB com a administradora judicial (el llop vigilant les ovelles!) i de les entitats CASS i Crèdit Andorrà -que figuren en la massa de creditors- coma controladores de la correcta gestió de la liquidació dels actius de la BPA.
Però l’any 2024, tant la CASS com Crèdit Andorrà van renunciar a exercir les funcions de controladores. Com a excusa, van al·legar la possible existència de conflictes d’interessos o la incapacitat per desenvolupar aquest encàrrec judicial.
Feta la llei, feta la trampa
La Llei 7/2021 establia que la funció de controladors en els procediments de suspensió de pagaments i de fallida l’havien d’exercir persones físiques o jurídiques que figurin en la massa de creditors i que aquesta tasca era gratuïta. Però, feta la llei, feta la trampa. Així és Andorra.
El Govern de Xavier Espot va fer modificar la Llei concursal per tal que el càrrec de controladors també el poguessin ostentar persones alienes al procediment i que podien ser remunerades. Aquesta modificació es va aprovar al Consell General i va entrar en vigor el passat 4 de juny.
4.000 euros + IGI al mes
A partir d’aquesta modificació legislativa “ex professo”, la batlle Sònia Tumí va procedir a nomenar, el passat 23 de juliol, l’empresa OCPS Auditors i Consultors SL i el seu màxim responsable, Eduard Jordi Bové, com a nous controladors de la fallida i liquidació de la BPA. Per exercir aquesta tasca -segons consta en la resolució a la qual ha tingut accés LA VALIRA-, la Batllia li ha adjudicat uns honoraris mensuals de 4.000 euros + IGI, com a bestreta a compte del 0,08% de la liquidació final del procediment.
Aquest nomenament no ha estat una conseqüència de la modificació de la Llei 7/2021. En l’acte judicial de la mateixa batlle Sònia Tumí es fa constar que les negociacions per designar OCPS Auditors i Consultors SL com a controladora de l’expedient BPA estaven en marxa des de fa més d’un any i que ja s’havia arribat a un acord econòmic. Però per poder adjudicar aquest encàrrec calia modificar, prèviament la llei, ja que l’empresa triada no formava part de la massa de creditors i, a més, és una tasca remunerada. Dit i fet.
El banquer dels Pujol
L’elecció d’OCPS Auditors i Consultors SL per supervisar la gestió que faci l’AREB dels dipòsits que resten a la BPA és pedra d’escàndol. I és que aquesta empresa andorrana està involucrada fins al coll en el cas Pujol i en el finançament il·legal del partit Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).
OCPS Auditors i Consultors SL va ser fundada per Jaume Sabater i Eduard Jordi. Ambdós havien ocupat, amb antelació, càrrecs d’alta direcció a l’Andbank, on el primer va exercir com a director general entre els anys 1998-2008. Aquesta etapa coincideix amb la frenètica operativa que mantenia Jordi Pujol Ferrusola a l’Andbank, entrant i traient milions d’euros en “cash”, com han posat de manifest les investigacions i el judici celebrat recentment a l’Audiència Nacional.
Jaume Sabater va morir l’any 2023 i, des d’aleshores, la seva exmà dreta a l’Andbank, Eduard Jordi, s’ha fet càrrec de la direcció d’OCPS Auditors i Consultors SL. Encara que, oficialment, ja estaven desvinculats de l’Andbank, Jaume Sabater i Eduard Jordi van continuar tenint una estreta relació amb el banc que presideix Manuel Cerqueda. Concretament, van fer delicades tasques de “lampisteria” per les societats Afsi i IS XXI, que controlen part de les finances offshore del banc.
Operació Termyca
El 5 de juliol de l’any 2016, la Fiscalia Anticorrupció espanyola va endegar una operació contra el presumpte finançament il·legal de CDC. Aquesta actuació judicial –batejada amb el nom d’operació Termyca- era una continuació de les investigacions sobre la trama de comissions del 3%, iniciada dos anys abans, a partir de les greus irregularitats detectades a l’Ajuntament de Torredembarra.
Una de les peces separades del sumari del 3% -encara pendent de judici- fa referència a la consultora Efial, que, durant anys, va rebre nombrosos contractes d’assessoria d’ajuntaments catalans governats per CDC (Torredembarra, Ascó, l’Ametlla de Mar, la Seu d’Urgell, Tàrrega, Girona, Llinars del Vallès…). Efial s’havia especialitzat en la creació d’“ajuntaments paral·lels”, per tal que els alcaldes poguessin governar i gastar el pressupost sense el control dels regidors de l’oposició política ni de la intervenció municipal.
La cara visible d’Efial era l’economista Toni Martos, que amb anterioritat havia treballat a l’Ajuntament de Barcelona. Toni Martos té molts vincles amb Andorra i era el cunyat de Jaume Sabater. A més, Jaume Sabater va ser, entre els anys 2012-14, conseller delegat d’Efial.
Escorcoll de les oficines
Per això, la investigació de la Fiscalia Anticorrupció espanyola, en col·laboració amb la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, va traspassar la frontera del riu Runer. Aquell 5 de juliol del 2016, no només es van practicar escorcolls i detencions a ajuntaments i despatxos empresarials de Catalunya. A través d’una comissió rogatòria internacional, autoritzada per la Batllia andorrana, agents de l’UCO van entrar a la seu d’OCPS, al carrer Dr. Vilanova d’Andorra la Vella, i a dos despatxos més vinculats a Jaume Sabater (Universal Gestió i Jaume Sabater Rovira SL), d’on es van emportar un munt de documentació.
Les autoritats judicials espanyoles sempre han sospitat que Jaume Sabater era una peça cabdal en l’entramat de corrupció de la família Pujol i de CDC. Abans de traslladar-se a viure a Andorra, Jaume Sabater va ser militant de primera hora del partit pujolista i alcalde de Port-bou (1979-83).
La peça separada del sumari del 3% que investiga els contractes d’Efial amb ajuntaments catalans i la seva connexió amb Andorra intenta demostrar que aquesta estructura jurídica es feia servir per blanquejar i evadir diners a través dels vincles societaris Efial-OCPS. En total, la Fiscalia Anticorrupció calcula que, per aquest sistema, aquesta trama hauria canalitzat uns 3 milions d’euros cap al Principat, per posar-los fora del control de l’Agència Tributària espanyola.
Nombrosos contractes del Govern andorrà
Lluny de quedar sota l’ombra de la sospita per la intervenció de la Fiscalia Anticorrupció espanyola i de la Guàrdia Civil, la batlle Sònia Tumí ha decidit confiar a OCPS Auditors i Consultors SL el control de l’administració judicial de la fallida i liquidació de la BPA. I és que aquesta empresa és de tota confiança del “clan” que dirigeix Andorra. Bona prova d’aquesta connexió són els nombrosíssims contractes que ha rebut en els últims anys de diversos organismes públics i parapúblics controlats pel Govern de DA.
Una pudor que espanta
Ja han passat tres anys des que l’AREB va instar la fallida i liquidació de la BPA, però les intrigues i l’hermetisme de la Batllia fan una pudor que espanta. Entre altres irregularitats, la batlle Sònia Tumí encara no ha fet pública la llista de creditors ni els seus imports, ni tampoc ha convocat l’obligatòria assemblea de creditors. A més, ha permès que l’expedient hagi estat gairebé dos anys sense els preceptius controladors, després de la dimissió formalitzada per la CASS i Crèdit Andorrà, abans de la designació d’OCPS Auditors i Consultors SL.
Pel que ha transcendit, l’AREB ha pagat, durant aquests anys, enormes minutes al despatx Badia (el bufet de capçalera de DA) per tasques d’assessorament jurídic. Com i en què s’ha gastat l’AREB, entitat que ara presideix Sílvia Cunill el “botí” dels 1.000 milions d’euros (més els interessos) de la BPA? A Andorra cal llum i taquígrafs!